Amb l’arribada del setembre, les aules tornen a omplir-se de veus, mirades i aprenentatges. Com cada any, des de la nostra consultoria, vivim aquest moment amb il·lusió i amb el ferm convenciment que l’educació pot —i ha de— ser una eina transformadora. I per això, creiem profundament en la coeducació com a pilar fonamental per construir una escola més justa, equitativa i respectuosa amb totes les identitats.
Però també comença el curs amb una dosi de realitat que no podem ignorar. Malgrat els avenços, ens continuem trobant amb situacions on el sexisme es fa present, sovint de manera subtil, normalitzada, gairebé imperceptible si no s’observa amb ull crític.
📧 Fa pocs dies, rebíem un mailing d’un programa infantil molt popular. El format proposava una activitat intergeneracional: “avis i nens cuinant junts”. Però la fotografia que acompanyava el missatge mostrava exclusivament avies i nenes. Un desajust que no és casual. És un exemple clar de com els rols de gènere continuen marcant les narratives, fins i tot en espais que pretenen ser inclusius. El llenguatge masculí genèric invisibilitza, i les imatges perpetuen estereotips.
📚 A les aules, també ens trobem amb contes que, tot i formar part de l’horari lectiu, reprodueixen missatges sexistes. Princeses que esperen ser salvades, herois masculins que actuen, mares que cuiden i pares que treballen. La literatura infantil és una eina poderosa, i cal revisar-la amb mirada crítica per evitar que perpetuï desigualtats des de la primera infància.
🏃♀️ Als patis escolars, la desigualtat es fa visible en l’ocupació de l’espai. Els jocs de pilota, majoritàriament masculins, acaparen les zones centrals, mentre que les nenes —i altres infants que no s’identifiquen amb aquests jocs— queden relegades als marges. Aquesta distribució no és neutra: condiciona les relacions, l’autoestima i la participació.
📖 I el currículum? Cal anar molt més enllà d’afegir algunes dones al temari. La coeducació exigeix una revisió profunda de la manera com s’estructura el coneixement, com s’organitzen els sabers i quines veus es consideren legítimes.
Com diu Amparo Tomé: “Muchísimos centros están todavía en la mentalidad de escuela mixta, hay muchos también que ya han empezado una transición y hay algunas escuelas que ya han hecho un paso bastante serio en cuanto a la organización del espacio, de los tiempos y de las relaciones personales e interpersonales, hacia dónde tienen que ir las criaturas… ”. Entrevista publicada a Otras Voces en Educación.
💼 Des de la nostra consultoria, som expertes en coeducació i oferim formacions especialitzades, elaborem estudis, duem a terme sessions de participació i projectes integrals per a tota la comunitat educativa. També dissenyem enquestes per conèixer com les famílies perceben la coeducació, quines dificultats troben i com podem avançar plegades cap a una escola més equitativa.
📎 Podeu veure una petita mostra d'alguns projectes que hem fet en l'àmbit de la coeducació al nostre bloc.
🌍 A més, ens fa especial il·lusió compartir que la nostra directora, Blanca Moreno, serà ponent al Fòrum Beijing+30, un espai internacional de reflexió i acció per avançar cap a la igualtat real, on parlarà sobre coeducació i transformació educativa.
💡 Per tot això, aquest inici de curs és també una crida. Una crida a posar la coeducació al centre, no com una activitat puntual, sinó com una mirada transversal que impregni tot el projecte educatiu. Des de la nostra consultoria, seguirem treballant per acompanyar centres i institucions en aquest camí. Perquè creiem que una escola coeducativa no només és possible: és imprescindible.
Bon inici de curs. Que sigui un any de transformació, consciència i esperança.
